MESA DE CATALUNYA D'ENTITATS MEMORIALISTES: VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ 1. Video

Per a tots aquells que creguin que amb lentrega de lhumiliant certificat de bon demòcrata per en Lluís Companys, document que omet el seu càrrec de President de la Generalitat, o sigui, el fet dhaver estat un càrrec electe pel poble, la ferida es guareix i es tanca estan equivocats.
Els que comparteixen aquesta opinió, però tenen esperances en la decisió del govern de la Generalitat de demanar al Fiscal General de lEstat Conde-Pumpido que porti a revisió la sentència de Companys al Tribunal Suprem, seure altre cop a la banqueta dels acussats al que va estar President de Catalunya, per què el senyor Carlos Dívar, ultradretà i ultracatòlic, dictamini lanul·lació del seu judici, els hi direm que tots els recursos danul·lació arribats a aquesta instància fins ara han estat rebutjats.
Encara que suposant que aquesta iniciativa arribés miraculosament a bon port què passa amb tota la resta de sentències del franquisme?, què passa amb els milers de víctimes daquestes?. Hauran de provar sort amb la justícia per què es mirin amb bons ulls el consell de guerra del pare, la mare, lavi o làvia? Què passarà amb les víctimes que no tinguin cap viu que reclami en el seu nom o els que no tenen recursos o capacitat per iniciar aquest tràmit burocràtic? Serà llavors millor Companys que Peirò, Puig Antic, Xosé Humberto Baena o Dorado Luque que han vist denegades les seves revisions, les seves possibles anul·lacions?. Dividirem a les víctimes en catagòries i els hereus duns i altres, familiars o polítics, ens barallarem entre nosaltres mentre el govern de lestat es treu el mort de sobre, i covard no dictamini una llei que anul·li de ple dret totes les sentències dels tribunals feixistes de la dictadura den Franco?
No diem res de nou per què el problema segueix en el mateix punt que ens va deixar la llei de la memòria, segona llei de punt final: a les víctimes esperant justícia i nosaltres demanant aquesta per elles i en el seu nom.
No perdonem per què ningú ens ha demanat perdó, més aviat ens volen fer carregar amb la culpa de no oblidar els lluitadors antifeixistes defensors de la legalitat. No oblidem per què la dignitat de les víctimes i les seves històries resideixen en la nostra memòria. I justament per què mirem cap endavant, demanem veritat, justícia i reparació per a les víctimes del franquisme, per què no es pot construïr futur sobre la il·legalitat dun passat refrendat per la covardia democràtica del present.